GAMIFIESTIU
EINES PER APRENDRE
A GAMIFICAR
APRENENTATGE BASAT EN JOCS (ABJ)
& GAMIFICACIÓ
Les dues experiències que has viscut tenen en comú el paper del joc en les mateixes, però amb un rol diferent en cadascuna d'elles.
D'una banda, trobem l'Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ). Aquesta perspectiva proposa viure l'experiència d'un joc, normalment pre-existent, amb una finalitat lúdica i educativa. En el cas que hem viscut, hem utilitzat el tradicional joc de la sopa de lletres per tal d'introduir alguns dels elements que formen part de la gamificació. És a dir, hem fet servir un joc per introduir uns continguts. L'ABJ, per tant, sovint es fa servir per introduir, reforçar o avaluar el contingut d'aprenentatge o d'una competència concreta i ho fa a través del joc.
D'altra banda, trobem la Gamificació o Ludificació. Aquesta perspectiva proposa adoptar les mecàniques, dinàmiques i pensament de joc en un context no lúdic, que és l'àmbit de l'aula (en el nostre cas) amb diferents finalitats: motivació de l'alumnat, promoció d'una actitud activa davant el contingut curricular, però també finalitats com ara la cohesió de grup, la resolució de conflictes, etc.
Us deixo aquesta taula d'una docent, Azahara Garcia, on compara ambdues tendències:
Aturem-nos una mica més en la primera de les perspectives, per conèixer-la amb més profunditat, ja que ens obre un gran ventall de possibilitats a l'aula amb l'aplicació i l'adaptació de jocs pre-existents. Comencem amb dues reflexions. D'una banda, una petita reflexió de la mestra Imma Marín sobre la importància del joc:
D'una altra banda, l'Oriol Ripoll, un dels grans experts en jocs del nostre país, ens explica el valor del joc a la nostra aula:
Personalment, m'agrada la visió de la gent de Lu2.cat, que ens explica que el joc:
Ara veurem un petit vídeo sobre com companys docents o jo, docent de secundària, fem servir l'Aprenentatge Basat en Jocs a les nostres aules. Veureu diferents jocs i la seva aplicació a l'aula (i aquí teniu el link amb la presentació).
https://tinyurl.com/abjocs
Aquí us deixo també un conjunt de recursos, per si voleu ampliar contingut:
TASCA DEL MÒDUL 1
Us demano triar UNA tasca d'aquestes dues opcions relacionades amb aquest Mòdul 1 d'Aprenentatge Basat en Jocs. Envieu-me-la i si podeu, compartiu-la en el fòrum per tal de que tothom pugui gaudir de la vostra feina i vosaltres de la feina dels i les companyes.
Opció 1 Prototipem!
Pensar 2 propostes d'aplicació d'un joc pre-existent a la teva assignatura, tot especificant aquests elements:
a. Joc triat.
b. Contingut curricular que vols tractar.
c. Adaptaries el joc? Com ho faries?
Aquí teniu idees sobre mecàniques de joc:
Aquí teniu una fitxa per crear el joc (elaborada per l'Oriol Ripoll i servidora) i que us pots ser d'utilitat, encara que NO és obligatori
Us podeu inspirar en la feina d'altres profes i mestres, per exemple, el Marcos Rebollo (de secundària) o de las 2 Profes en Apuros o l'Òscar Recio o el Manu Sánchez (de primària). I si voleu més recursos de profes o mestres que fan servir jocs, només cal que m'ho digueu!
Opció 2 Fer un Deck.toys!
Doncs si us ha agradat la plataforma, us demano crear un decktoys per al
vostre alumnat. Us demano que el feu i el compartiu i ens expliqueu el contingut
curricular del mateix.
Aquí teniu un tutorial de Deck.toys perquè us sigui més senzill.
-
És fàcil. És una proposta que gairebé funciona sola i que demana molt poc temps de mestres i professors per aplicar-la. No és necessari cap mena de sacrifici personal. És el més semblant a : dit i fet.
-
És una eina no digital i en un temps de presència massiva de dispositius electrònics és positiu que hi hagi un espai alternatiu lliure de la seva presència.
-
No serveix qualsevol joc. Al centre educatiu no es juga per jugar, es juga per aprendre. Cal que hi hagi un objectiu i escollir els jocs que permetin assolir-lo.
-
És un aprenentatge significatiu. El que s’aprèn amb el joc és trasllada a la vida real
-
Mitjançant els jocs podeu comprovar si realment s’ha adquirit un determinat coneixement ja que obliga a aplicar-la en un context pràctic i útil. També pot servir per identificar capacitats que poden passar desapercebudes.
-
Facilita la realització de tasques repetitives d’una forma més motivadora.
-
És una eina molt flexible que permet treballar a ritmes molt diferents, amb persones de capacitats i edats molt diverses.
-
És una eina escalable en profunditat i en complexitat. Hi ha moltes activitats que es poden fer a partir d’un joc i cada mestre pot decidir fins on vol arribar amb aquest recurs, segons els seus objectius, els seus alumnes i les possibilitats materials i temporals.
-
Cal que el joc també surti de l’aula i arribi a casa. Cada dia es juga menys en família. És necessari recuperar un temps i un espai per a que mares i pares estiguin amb els seus fills compartint moments de qualitat que facilitin la comunicació i evitin la pèrdua d’habilitats socials.
Roll & Move: Llençar daus i caminar cap a un objectiu. Exemples de jocs que fan servir aquesta mecànica: Oca, Parchís.
Carrera: Arribar a la meta abans que la resta. Exemples de jocs que fan servir aquesta mecànica: Sabotaje, Banjooli.
Preguntes i Respostes. Un clàssic. Exemples de jocs que fan servir aquesta mecànica: Trivial.
Farolear/Identitats ocultes. Mentir. Exemples de jocs que fan servir aquesta mecànica: Bang, La resistencia, Hombres lobo de Castronegro.
Acumulació de recursos. Exemples de jocs que fan servir aquesta mecànica: Magic, Dominion, Catan.
Tauler modular. Construcció d'un tauler de jocs amb losetes. Exemples de jocs que fan servir aquesta mecànica: Carcassone.
Family Party: Diversió en família, amb petits reptes. Exemples de jocs que fan servir aquesta mecànica: Fauna, Geo, Pictionary.
Story Telling: Inventar-se històries amb indicacions. Exemples de jocs que fan servir aquesta mecànica: Dixit, Story Cubes.
Control d'àrees: Exemples de jocs que fan servir aquesta mecànica: Twilight Struggle, Risk.