DIMENSIÓ HISTÒRICA

​

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la causalitat històrica

Per a l’assoliment d’aquesta competència ha d’haver-hi una aproximació al coneixement de les etapes en què es divideix la història del món occidental, tot tenint molt present les altres civilitzacions i cultures, així com els fets i les característiques més rellevants de cada etapa. L'alumnat ha d’aprendre que la periodització tracta de dividir la història en diferents etapes que identifiquen una manera comuna de viure i organitzar-se de cada societat (Competències bàsiques de l’àmbit social, 2015: 13). És per això que l'eina metodològica privilegiada serà la cronologia o línia del temps, per tal que “els alumnes vagi construint el metaconcepte de temps històric: cronologia, cicle, durada, periodització, successió, canvi i continuïtat, simultaneïtat i causalitat” (Ídem), atès que d'acord amb el document de Competències bàsiques de l’àmbit social, “l’anàlisi dels canvis i continuïtats al llarg del temps és més fàcil de comprendre des d’una perspectiva diacrònica” (2015:13).

​

D'altra banda, la comprensió de la causalitat històrica és un element clau d’aquesta dimensió, ja que dota de racionalitat a l’anàlisi històric de fets i esdeveniments. És important incidir en aquest aspecte des de la idea de multicausalitat. També és important incidir en a simultaneïtat, que “permet visualitzar la gran diversitat de sistemes polítics, socials o econòmics “ (2015:14).

​

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

El professorat “ha de garantir que l’alumne conegui què són i per a què serveixen les fonts i que aprengui a utilitzar-les per interpretar el passat” alhora que assoleixi “un vocabulari específic” de la història (2015:18). Per fer-ho, cal que l’alumnat sigui capaç de destriar fonts fiables i veraces i fer una cerca de qualitat, especialment a Internet.

​

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions del passat.

“La tasca docent haurà d’incidir a subratllar el lligam que uneix els esdeveniments del món d’avui amb el passat, i veure de quina manera poden condicionar la presa de decisions que construeixen el futur dels propers anys. El professorat haurà de fer entendre que la interrelació dels diversos aspectes econòmics, socials, polítics i culturals defineixen els processos històrics i no pas els fets espontanis” (2015:24).

El desenvolupament d’aquesta competència requereix una constant referència, per tant, a l’anàlisi de l’avui.

​

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Aquesta competència implica generar l’empatia pel coneixement històric.  Concretament, «és fonamental que l’alumne interioritzi que forma part d’un temps històric, d’una societat, d’un grup social i d’un país i que, al mateix temps, exerceixi el rol d’historiador per comprendre el moment històric que li ha tocat viure» (2015:29).

Les eines de treball d’aquesta competència són les entrevistes i les fonts orals, així com les TIC, sempre des d’una perspectiva vivencial.

​

DIMENSIÓ CULTURAL I CIUTADANA

​

Aquesta dimensió requereix aprenentatges amb els objectius de “conèixer, comprendre, interpretar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi, i considerar-les com a part del patrimoni cultural dels pobles” (Departament d’Ensenyament, 2015: 51). Aquesta competència està estretament lligada a la competència espiritual (per exemple, la capacitat per commoure’s).

​

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Aquesta competència requereix ser capaç de “descriure les característiques formals de les manifestacions culturals” (Departament d’Ensenyament, 2015:53) per tal d’interpretar-les d’acord amb el context històric i entendre que totes aquestes manifestacions formen part de la intenció humana de donar resposta als problemes que es manifesten contínuament al llarg de la història. Per al correcte tractament d’aquesta competència, plantejarem activitats coordinades amb la matèria de Plàstica, tal i com recomana el document del Departament d’Ensenyament.

​

Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se n’apropïin.

Cal que l’alumnat sigui conscient que “el patrimoni cultural inclou elements materials i immaterials, mobles i immobles, cultes i populars, i que no és un concepte tancat i estàtic sinó obert i dinàmic a tots els membres de la societat” (Departament d’Ensenyament, 2015:58). Per tant, el “professorat ha de facilitar les claus que permetin a l’alumne la interpretació dels elements patrimonials, la distinció de què és patrimoni i què no ho és i el descobriment del valor artístic, cultural i històric que pot tenir” (Ídem).

​

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

L’objectiu d’aquesta competència és que l’alumnat adquireixi “valors associats al respecte, l’empatia, la convivència (...) que li permetin valorar la diversitat cultural com un fet enriquidor” i de cohesió social (Departament d’Ensenyament, 2015:62). En el marc d’aquesta competència, “és molt important contribuir al desenvolupament de la capacitat crítica dels alumnes” (Ídem). Per fer-ho, aquesta competència requereix l’aprenentatge per fer anàlisis comparatives.